serveis sexuals remunerats, en la què es delimiten els espais d’exercici lícit d’aquells
àmbits en els que l’oferta i la demanda d’aquests serveis o la participació de tercers es declara il·lícita, sota la preocupació fonamental de reduir els riscos per a les persones prestadores i de garantir les millors condicions per a la seguretat en la seva activitat.
En aquest context tenen un interès especial les experiències reguladores d’Holanda
(2000) i Alemanya (2002), tot i que el poc temps transcorregut encara no ha permès
aportar resultats certs. La superació de l’estigmatització social d’un col·lectiu de
persones que la pateixen des de fa molts segles exigeix un temps de consolidació de les polítiques. Amb tot, i a desgrat d’algunes dificultats, en general hom no ha denunciat que hagi empitjorat la situació de les persones que exerceixen la prostitució, cosa que no es pot dir de l’experiència sueca, que l’any 1999 ha adoptat un model abolicionista radical.
L’actuació de la Generalitat davant la greu problemàtica que ens ocupa no pot prescindir de la realitat present de Catalunya i del conjunt de l’Estat. Les institucions amb competències sobre els diversos àmbits concernits es troben cada cop amb més
dificultats per mantenir la situació d’indefinició actual i han d’emprendre passos en
alguna direcció, sense que puguin negligir una de les alternatives que es presenten.
La fonamentació constitucional de les mesures que aquí s’adopten ha de partir de la idea de dignitat humana, principi que ocupa un lloc principal en la Constitució espanyola (art 10.1). Essent aquest un col·lectiu que històricament ha patit i segueix patint com pocs altres la xacra de l’estigmatització i la marginació, la prioritat de tota política pública sobre aquest important àmbit de la vida social i econòmica ha de ser la protecció d’aquest col·lectiu. La dignitat humana interacciona amb els valors de la llibertat i el pluralisme i, entre altres dimensions, comporta el dret a no patir discriminació i la igualtat entre homes i dones (article 14 de la Constitució espanyola). En aquest marc, propi de l’Estat democràtic i social de Dret (art 1.1 CE), es pot establir que si a l’Estat democràtic li pertoca el respecte a la llibertat de l’individuo envers a les opcions que s’obren en l’esfera sexual i de les activitats adreçades a obtenir recursos econòmics que no suposin cap atemptat cap als drets d’altri, a l’Estat social li correspon intervenir per garantir condicions que permetin que els drets i llibertats de les persones siguin reals i efectives (art 9.2 CE) i per oferir protecció i assistència als col·lectius més vulnerables.
En conseqüència, l’actitud davant de la persona que es prostitueix i davant del qui paga pels seus serveis sexuals ha de plantejar-se de manera simètrica en la mesura que les
En tot cas, el reconeixement del caràcter lícit de l’activitat és el fonament sobre el que es pot articular un sistema de protecció social de les persones que realitzen serveis sexuals remunerats, amb dret a obtenir les prestacions pròpies de qualsevol treballador autònom i altres beneficis en matèria sanitària i social.
La llei reconeix la relació que s’estableix entre la persona que demanda serveis sexuals i la persona que els presta com un arrendament de serveis. En conseqüència, la persona que presta els serveis sexuals s’obliga a realitzar una activitat i no a aconseguir un determinat resultat. Encara que la persona que demanda els serveis sexuals desitgi un determinat resultat, la persona que els presta no resta obligada a aconseguir-lo, ni es pot condicionar la remuneració dels serveis a l’obtenció d’un resultat.
En tot cas ha de quedar clar que aquesta Llei no pretén regular el contracte de
arrendament de serveis, sinó que pressuposa i adopta les normes que es contenen als
articles 1583 i següents del Codi Civil. Per consegüent, aquesta Llei és plenament
respectuosa amb el repartiment constitucional de competències. Tanmateix, la llei
explicita que el contracte entre la persona que demanda els serveis sexuals i la persona que els ofereix no és un contracte nul perquè es recolza en una causa il·lícita, sinó que el contracte és vàlid i, essent la prestació de serveis sexuals una activitat regulada legalment i, per consegüent, lícita, el contracte no pot ser declarat nul exclusivament en raó del seu objecte. Els preceptes de la llei insisteixen en el caràcter voluntari de la prestació sexual i fan referència a la remuneració en la mesura en què no hi ha obstacle legal a què la contraprestació pels serveis sexuals sigui una quantitat de diners o una altra prestació susceptible de ser valorada en diners. Una norma similar es troba en l’article 1 de la Prostitutiongesetz alemanya i a la secció 7 de la Prostitution Reform Act 2003 de Nova Zelanda. Cal igualment recordar que la Sentencia del Tribunal Superior de Justícia Europeu de 20 de novembre de 2001, en l’assumpte C-268/99, cas Jany, ha afirmat que la prostitució és una activitat de caràcter econòmic que es concep com “una prestació de serveis remunerada”.
D’altra banda, la determinació de les condicions del caràcter lícit de la prestació de
serveis sexuals remunerats ha de dur a una intervenció per prohibir les formes il·lícites
La prohibició de les formes socialment més pertorbadores de la prestació de serveis
sexuals remunerats ha d’anar acompanyada de la previsió de causes d’aixecament de la sanció cas que les persones prostituïdes acceptin de participar de manera voluntària en un programa d’activitats informatives, formatives o d’acció social. Aquesta tècnica suposa una excepció al tractament simètric del client i la persona que exerceix la prostitució. La previsió de l’exercici il·legal com a infracció ha de ser vista en el cas de la persona prostituïda com una ocasió per a que el sistema hi entri en contacte a fi d’estimular-la a participar en programes adreçats a la satisfacció dels seus interessos.
D’aquesta manera es posa de relleu la vocació legislativa d’intervenir per reduir els riscos derivats de l’exercici dels esmentats serveis al carrer, amb l’objecte de dirigir l’activitat cap aquells espais on l’administració pública pugui exercir amb més eficàcia una activitat inspectora i de control del compliment de les condicions legals en què es realitzen les prestacions sexuals.
Aquesta intervenció legal amb vocació limitadora i reductora dels riscos associats a
l’activitat es complementa amb un seguit de previsions en matèria de política social. La prevenció de la victimació fa necessàries actuacions interdepartamentals, pel fet
d’afectar a competències de seguretat, espectacles, sanitat, serveis i treball social. De l’experiència d’altres països cal valorar positivament els pisos pont i les cases d’acollida, com a espais que poden oferir seguretat, protecció i oportunitats de socialització a les dones que s’han vist forçades a exercir la prostitució contra la seva voluntat o en condicions no desitjades. Aquesta i altres iniciatives han trobat una plasmació concreta en el text de la llei. En el mateix hi ocupa un lloc destacat la informació de les persones que presten serveis sexuals remunerats sobre els seus drets, formació i capacitació
La Generalitat de Catalunya opta en aquesta llei per exercir plenament les seves
competències en matèria de seguretat pública i trànsit viari, lleure i espectacles,
publicitat, sanitat, assistència social i treball.
